Des del blog http://airearbresaiguaanimals.blogspot.com es pot llegir un text d'anàlisi i crítica respecte la ocupació forestal contra la MAT. Llegiu i treieu les vostres conclusions.
A la pàgina del text podeu seguir també les respostes a aquest text.
Ocupació forestal o carnaval al bosc?
El passat 17 d’octubre un grup d’activistes va ocupar un racó del bosc de les Guilleries on s’hauria de construir la futura torre 114 de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) que travessarà de nord a sud el territori a fi d’incrementar la interconnexió elèctrica a través dels Pirineus.
En un manifest difós a la xarxa i en una recent entrevista a la ràdio, els promotors de l’ocupació forestal exposen amb vehemència les seves motivacions i l’esperança que aquesta iniciativa, inspirada en la lluita contra el TAV al País Basc i en altres lluites semblants arreu del món (tree-sitting), arribi a generar noves dinàmiques de resistència i cooperació en els moviments socials del nostre país.
Aquesta acció hauria de tenir el respecte i el suport de tots aquells que encara aspiren a alliberar-se de la tirania del sistema econòmic i de la lògica letal de la civilització. L’actitud d’aquestes poques persones que s’han penjat als arbres és sens dubte més digna que la de la gran majoria que es limita a queixar-se quan veuen la crònica diària de la destrucció al Telenotícies, just abans de canviar el canal.
Això no vol dir, però, que aquestes persones estiguin per sobre de les crítiques. De fet, una vegada coneguda la iniciativa, em sembla que hi ha bons motius per a la crítica. Espero que les següents opinions contribueixin, ni que sigui modestament, a fer avançar la lluita cap a terrenys més fèrtils.
La meva crítica es basa en cinc punts molt senzills (i discutibles, és clar):
1. PERSPECTIVA ANTROPOCÈNTRICA: Bona part de la gent que participa en l’ocupació ho fa per oposició genèrica al sistema econòmic. La MAT no és una preocupació més que circumstancial i convenient per articular una resposta al capitalisme i a les seves conseqüències; al capdavant de les quals estan les conseqüències humanes – en alguns casos fins i tot les personals. Els riscos i els efectes que la MAT té per a la vida del bosc, els animals, les plantes, els rius, la muntanya mateixa, tot això no entra en cap moment en les consideracions dels promotors de l’acció, ni sembla ser tampoc massa important per a la gent que s’ha pujat als arbres (tot i que podria haver excepcions, no ho nego).
2. MANCA D’OBJECTIUS: Fins i tot assumint que “tot està relacionat” (un mantra que serveix sovint per evitar entrar en l’anàlisi en profunditat dels problemes), aquesta ocupació forestal no té uns objectius clars, ni tan sols en tant que acció contra el sistema econòmic (no ja contra la MAT, que els mateixos promotors assumeixen com un objectiu circumstancial). Es tracta, per tant, d’una acció que no es pot guanyar de cap de les maneres. Això ho assumeixen els promotors amb l’excusa que l’oponent és massa fort i que la victòria, en realitat, no és l’important. Però no es pot assumir a priori la derrota sense que l’acció esdevingui una pantomima – o més aviat, com succeïx en aquest cas, l’excusa per a una altre tipus d’objectiu (un que no representa cap amenaça real ni per a la MAT ni per a al sistema econòmic).
3. CONFUSIÓ DE PRIORITATS: Més que desmantellar la civilització, trencar els mecanismes del sistema econòmic, pertorbar la capacitat destructiva del capitalisme, aturar la MAT (tots ells objectius, de més a menys ambiciosos, perfectament legítims), l’autèntic objectiu d’aquesta ocupació forestal sembla ser l’obertura de nous “espais alternatius”, “espais de resistència”, “formes de cooperació”, etc. Això no està malament, però no es pot construir una acció coherent (no parlem ja d’una acció efectiva) sense tenir molt clar que no s’actua per generar cooperació, sinó que es coopera per poder actuar amb més eficàcia i aconseguir els objectius plantejats. Fer-ho d'una altra manera seria com començar la casa dalt de l’arbre fent els nusos per després ficar-hi els travessers de fusta.
4. NOU REDUCTE DEL “ALTERNATIVISME”: El problema de fons, una vegada més, és que s’anteposen les necessitats dels activistes (trobar una socialitat alternativa, un reducte al marge del capitalisme que els permeti expandir-se a nivell personal i comunitari), a les necessitats (i aquí estem parlant de necessitats fonamentals: la supervivència!) que tenen les principals víctimes del sistema. Realment creieu que els ducs o les àligues de les Guilleries, per posar només dues possibles víctimes de la MAT, se’ls en fot el més mínim que aconseguiu crear “nous espais alternatius” gràcies a aquesta acampada? Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de treure les torres, doncs gairebé millor que no hi aneu a construir més estructures! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de donar un bon cop al sistema econòmic que sosté l’explotació i la destrucció, doncs gairebé millor que no hi aneu a cridar i a pertorbar el bosc amb més presència humana! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de començar a desmantellar la civilització, gairebé millor que no hi aneu a omplir el bosc de més civilització! El problema, naturalment, és que un es pot quedar molt més tranquil amb si mateix després d'haver "fet alguna cosa” (sobretot si és una cosa tan espectacular com plantar-se dalt d’un arbre), mentre que fer alguna cosa realment efectiva implica assumir riscos personals i col·lectius importants (molt més importants en tot cas que un desallotjament dels mossos). Però l’autocomplaença (sobretot aquesta autocomplaença “alternativa”) no farà que els arbres de les Guilleries estiguin més protegits, ni ens aproparà ni un centímetre a la fi del capitalisme o al desmantellament de la civilització. Això sí: com més ocupacions forestals (i urbanes) hi hagi, més xarxes socials “alternatives”, més cooperatives “alternatives”, més manifestacions “alternatives”, més locals “alternatius”, més festes “alternatives”, i més de tot “alternatiu”, excepte una veritable alternativa. En el fons, aquest espai “alternatiu” no és més que un espai de convivència amb el sistema; una forma de viure en un racó confortable al marge del capitalisme, quan el que cal en realitat és destruir el sistema; i destruir-lo el més aviat possible. Però és molt més fàcil “obrir espais” (i encara més fàcil criticar a qui obre espais, ho reconec) que tombar una torre elèctrica.
5. DUBTOSOS COMPANYS DE VIATGE: Tot i que els promotors de l’ocupació forestal no provenen de les plataformes veïnals anti-MAT, sí que compten, i amb raó, amb el suport d’una part d’aquests moviments. El problema no és que aquests veïns “emprenyats” donin suport a l’ocupació forestal; el problema és que els ocupants es deixin donar suport per uns moviments que, en línies generals, es mouen per unes motivacions tan poc ètiques. No dubto que, dins de la plataforma anti-MAT, hi hagi gent que s’oposi a la MAT per convicció profunda i que s’oposaria a la MAT encara que passés pel Solsonès, en comptes de davant de casa seva. Ara bé: em sembla evident que les principals preocupacions de molts d’aquests veïns tenen a veure amb 1) l’impacte visual de les torres (els espatllen el “seu” paisatge) i 2) l’impacte econòmic de les torres (els espatllen els “seus” negocis, sobretot de turisme rural). Després s’hi poden afegir tota mena de justificacions per fer bonic. Però m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm sortirien a manifestar-se si la MAT passés per Solsona (tants com solsonencs s’han manifestat contra aquesta MAT, suposo). I ja posats: m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm donarien suport a un moviment que volgués eliminar l’Eix Transversal o ensorrar el túnel de Bracons, unes infraestructures que violen molt més la terra que la MAT. En fi...
Cadascú farà el que cregui convenient; i jo no sóc ningú per treure legitimitat a un intent en el fons tan noble i coratjós com el d’aquesta ocupació forestal. De fet, animaria tothom a passar-se per la torre 114 i conèixer la bona gent que està portant a terme l’acció (insisteixo: són massa pocs els qui actuen en aquest país com per negar-se a veure el valor del que aquestes persones estan fent).
Tan sols dic que l’aire, els arbres, l’aigua i els animals es mereixen alguna cosa més.