jueves, 18 de marzo de 2010

Cartel concierto 11 abril

Dossier central Pèsol Negre núm. 43

Després del dossier central i l'entrevista a En Veu Alta, la històrica publicació El Pèsol Negre (pots descarregarte'l aquí), en el seu número 46, ens ofereix també unes pàgines centrals sobre la lluita contra la MAT. Allà es recullen un text explicatiu sobre la MAT, fragments de textos i comunicats, un text sobre l'ocupació (que reproduïm a continuació), noms i cognoms d'empreses i sub-contrates que construeixen la línia, i una entrevista a la contraportada amb un membre de la Plataforma no a la MAT.

Plantar-se enfilades als arbres

Arreu del planeta hi ha experiènciessemblants al Bosc Okupat AntiMat. Alguns dels referents es troben per
exemple a Anglaterra, on a mitjans dels anys noranta hi havia trenta campaments simultanis sobre el recorregut d’una mateixa carretera. La majoria dels campaments van ser desallotjats, però el govern va desestimar entre el 80 i el 90 % de nous projectes de carreteres. «9 ladies» és també una okupació forestal en un bosc celta, d’alta importància arqueològica i natural, on es volia fer una cantera; ara, després de nou anys de lluita han guanyat el judici i han parat les obres de la cantera. Un altre exemple vigent i molt actiu el trobem a Tasmània on el profit econòmic està arrassant la selva, estan talant arbres centenaris per convertir-los en paper de wc. A part de viure i crear al bosc okupat fan accions on es volen talar els arbres, suposant situacions tenses, ja que els treballadors són autònoms endeutats per adquirir la maquinària necessària que defensen fermament, i la lluita esdevé en un pla més personal i cos a cos. A part dels que hem esmentat hi ha més exemples a Bèlgica, Holanda, França, l’Amazònia, etc. Sigui per aturar carreteres, aeroports, canteres, expansió de ciutats, laboratoris, qualsevol símbol del progrés; com també un bosc en si, defensar un espai natural que sobreviu a la barbàrie. Són totes elles motivacions per una okupació forestal.

El de la torre 114 és el primer bosc okupat de la península. Semblances les trobem amb la gent contra el TAV d’Euskadi que van penjar-se dels arbres durant uns dies per intentar frenar les obres, però no per crear un campament ni un espai de vida i convivència (cosa que sí fan amb la campada anual contra el TAV —de 10 a 15 dies de durada— que instal·len cada any en un punt diferent afectat per les obres del tren). També en trobem amb l’okupació dels pobles abandonats per intentar frenar les obres del pantà d’Itoiz, al mateix temps que es creaven nous espais de vida. Al Bosc Okupat AntiMat s’hi troben diferents individualitats unides per la lluita contra la industrialització, algunes són de les mateixes Guilleries, d’altres venen d’altres boscos d’arreu, d’altres s’hi han sumat per l’afinitat de crítica al sistema en general i contra la MAT en particular.

«No estem okupant només per salvar aquest trosset de bosc. No ens queixem de què aquesta infraestructura passi pel costat de casa nostra. El nostre discurs va més enllà». S’okupa la torre 114 a les Guilleries com a Euskal Herria se sabotegen màquines del TAV. Es lluita des dels boscos de Sant Hilari com el MEND actua a Nigèria per defensar el Delta del riu Níger, els mapuches a l’Araucania o el Front d’Alliberament de la Terra ho fa en diversos països del món amb la seva estratègia descentralitzada. És una pràctica més de resistència contra l’actual sistema de domini. «No demanem un soterrement de les línees elèctriques o un recorregut alternatiu. Ho volem impedir, ens hi oposem frontalment».


Per què ocupar els boscos?

Els boscos no tenen portes ni parets, ni panys que s’hagin de rebentar i després tornar a tancar. El bosc és de tothom. Qualsevol persona pot acostar- se al bosc okupat i formar-ne part durant el període que li sembli, una tarda, una setmana, uns mesos... Està sent l’oportunitat per reunir a molta gent diferent però amb una causa comuna. No tothom es pot quedar a viure, però hi ha moltes maneres de col·laborar. La gent del poble (St Hilari Sacalm) els porta menjar, material, o debaten una estona sobre el desenvolupament i la industrialització mentre munten un pont de mico. Hi ha vària gent que forma part del projecte amb implicacions diferents. Es fan assembles espontànies en altres indrets per recolzar la lluita, un sopador a un centre social de Saragossa, algú que fa un cartell, un blog. Hi ha un munt de suport de la gent de la zona o de més enllà
.
És un indret de lluita amb connexió amb què es defensa, abusant el menys possible de la industrialització i de pas molestant les obres de la MAT. La lluita contra la MAT no neix aquí, ja s’han fet manifestacions, accions, recollida de signatures..., però aquí agafa un caire diferent. No es demana, s’impedeix. No es parlamenta, s’han plantat i hi posen el cos per dir NO. No a aquest sistema que abusa de la producció, consum i industrialització; que per definició destrueix tot el què li suposi benefici. No és una lluita contra una empresa en concret o per defensar un bosc. Va més enllà, va contra el sistema que permet que aquesta empresa tali l’arbre per fer la MAT i tot el què aquesta línia elèctrica sustenta. Com ens deien elles: «Plantarle cara al sistema i verle caer». Han aconseguit ser l’altaveu de la lluita anti-MAT en un moment que els ànims estaven de capacaiguda. Quan les torres del tram Sentmenat- Bescanó estan quasi totes instal·lades i amb el cablejat penjat s’ha revifat i visibilitzat el tema. I de moment les obres estan parades a les dues torres properes al campament.

En aquest espai de lluita es conviu, es creen relacions entre les persones amb el medi diferents a què el sistema ens imposa. Es crea un nou model de vida, sense l’esclavatge del treball i dels diners, sinó amb les eines del reciclatge i de l’autogestió, on t’ho fas tot, ets responsable de tot el procés de qualsevol producte.

martes, 16 de marzo de 2010

Entrevista En Veu Alta

(Català)

Des de la revista de la Xarxa anarquista, En Veu Alta, ens han enviat l'entrevista que surt a la contraportada del número 1 de la segona època. A més a més, en aquest número, al dossier central, trobem més articles rel·lacionats amb la MAT. L'entrevista és bilingüe.

(Castellano)

Desde la revista de la Xarxa anarquista, En Veu Alta, nos han enviado la entrevista que sale en la contraportada del número 1 de la segunda época. Además, en las páginas del dossier central, encontramos varios artículos que tratan sobre la MAT. La entrevista es bilingüe.

Què significa per a tu la M.A.T.?

- La MAT es un síntoma más del progreso, que inmedido e innecesario, nos va a llevar a matarnos a nosotros mismos. Porqué todo el mundo es consciente de los riesgos que supone una autopista de líneas de alta tensión, y de hecho nadie la querría en su casa. Pero se vende como una necesidad energética cuando no es cierto que exista tal necesidad. No deberíamos consumir tanta energía como la que se consume. En el fondo la MAT es un negocio, es un montón de millones de euros que están en juego para crear todas estas estructuras. Aunque sólo fuera por egoísmo deberíamos estar en contra de la MAT, porqué nos mata.
- Lo de la MAT por mucho que nos vendan la moto que es para obtener más energía, todos sabemos que en realidad es por el tema del TAV (tren alta velocidad). Si no se hiciera la MAT no se podría acabar el tren de alta velocidad. Esto forma parte de esta idea de progreso ,que se le llama del desarrollo pero que para mi es totalmente de antidesarrollo. No puede ser progreso que cada vez estemos mas rodeados de cables y ya no sólo a nivel estético. La MAT es dañina tanto para la naturaleza como para el ser humano.

Què representa l'okupació forestal com a forma de resistència?


- Mientras que nosotros y nosotras estemos aquí estamos evitando que haga esa torre por lo tanto tenemos claro que supone una pérdida de tiempo en la ejecución de la obra y por lo tanto, también, una perdida de dinero. Mientras estemos aquí más demora hay y a lo mejor no conseguimos que no hagan la MAT pero si que se gasten mucho más dinero del que pensaban gastarse.
- L’okupació forestal és una manera de resistència que va molt més enllà de les manifestacions o altres maneres de mostrar la disconformitat amb un tema, en aquest cas la MAT. Això és una acció directa que és estar aquí i enfrontar-te davant del problema, donant-los tantes complicacions com puguem. Es realment increïble el que estem fent aquí tota la gent que col·laborem en el projecte. Ve gent del pobles, de ciutats, d’arreu del món que venen expressament a lluitar, això es algo que s’ha de valorar molt: que nosaltres donem els nostres cossos, el nostre cor, la nostra ment... ho donem tot. En comptes d’estar a casa mirant la tele... i de tant en tant sortir i dir “mira, avui me’n vaig a una manifestació i crido”.Però i què? L’endemà ja torno a ser a casa amb les meves històries i la meva comoditat...
- Es una forma de resistencia que implica una forma de vida. No es algo puntual, que tu haces tu vida y creas otras formas de resistencia sino que te implicas las 24 horas del día.
- Esta forma de resistencia te hace sentir mucho contra lo que estas luchando, te ligas mucho al entorno natural donde estas. Puede sonar un poco hippie pero es una pasada cuando estás durmiendo encima de un árbol y hace viento y tú eres como un animal más que estás ahí arriba. Hace que mil instintos tuyos animales se despiertan durmiendo aquí día tras día. Te cambia mucho. Te hace interiorizar mucho el tipo de lucha que estás haciendo. Hay mil formas de acción directa pero este tipo de acción directa conlleva que vivas dentro de ella.

Quines altres experiències d’okupació forestal coneixes o tan marcat més?


- Mi primer contacto con la okupación forestal fue en Escocia en una campamento en contra de una circunvalación que se iba a hacer por la expansión industrial de la empresa Biotek, que es donde se clonó a la oveja Dolly, esa empresa estaba creciendo y se quería hacer una circunvalación, construir una ciudad dormitorio para los trabajadores de esta empresa.
- Es algo muy distinto a aquí porqué ese campamento lleva ya siete años y no tienen una amenaza de desalojo inminente, tienen una vida mucho mas relajada no viven de cara al desalojo todo el tiempo, pero me marcó mucho porqué estás acostumbrada a ciertas comodidades de la sociedad en la que vivimos y que se nos plantean como básicas y vivir en el bosque te enseña que esas comodidades no son básicas. Y que [fuera del bosque] estas pagando un precio muy alto por mantener esas comodidades, tanto a nivel personal como a nivel del ecosistema que es la tierra, el precio que pagamos es altísimo. Todos los seres vivientes que sufren que exista la MAT como en otros casos que se destruyen montañas para hacer autovías, para los coches con la correspondiente contaminación... te marca mucho el vivir [en el bosque] sin electricidad, sin agua corriente, vivir a la intemperie.

Què ha representat personalment i políticament aquests tres mesos d'okupació?

- A mi m’ha fet veure que hi ha un piló de gent que es mou, ha sigut un gran enriquiment personal i quan cardi el camp d’aquí me n’aniré a qualsevol altre lloc on pugui lluitar en contra d’altres històries.
- Se ha conseguido que individualidades que hemos venido de muchas partes del mundo, porqué si que hay gente de aquí pero también de muchos otros lugares, estemos juntos construyendo esta resistencia a la MAT. A a lo mejor en otros lugares del Estado español, catalán o del mundo que estén en contra de este modelo de progreso desarrollista pues se planteen esta forma de resistencia como posible. Ha pasado mucha gente aquí a conocernos i igual se plantean el hecho de okupar en sus pueblos o bosques.
- Una cosa importante a nivel político es que se ha creado una forma de trabajar con diferentes grupos porqué en este proyecto estamos gente aquí pero este proyecto es posible porque hay gente des de fuera que se está implicando a diferentes niveles y la colaboración entre personas que igual en un principio no éramos afines o que procedíamos de contextos muy diferentes y llegar a trabajar tan estrechamente y colaborando de esta manera es una cosa muy importante que se ha creado. El hecho de ser un grupo tan heterogéneo hace que tengas que plantearte muchas cosas y aprender poco a poco cómo funcionar como grupo. Es una experimentación continua, cada uno tiene su punto de vista y tienes que ir poco a poco buscando un equilibrio y eso es un hecho que a nivel de experiencia colectiva ha sido muy enriquecedor.
- Esta idea surgió como una idea muy loca que se le puede ocurrir a un montón de gente pero la diferencia es que aquí decidimos seguir adelante con ello y bueno... aquí estamos.