Després del dossier central i l'entrevista a En Veu Alta, la històrica publicació El Pèsol Negre (pots descarregarte'l aquí), en el seu número 46, ens ofereix també unes pàgines centrals sobre la lluita contra la MAT. Allà es recullen un text explicatiu sobre la MAT, fragments de textos i comunicats, un text sobre l'ocupació (que reproduïm a continuació), noms i cognoms d'empreses i sub-contrates que construeixen la línia, i una entrevista a la contraportada amb un membre de la Plataforma no a la MAT.
Plantar-se enfilades als arbres
Arreu del planeta hi ha experiènciessemblants al Bosc Okupat AntiMat. Alguns dels referents es troben per
exemple a Anglaterra, on a mitjans dels anys noranta hi havia trenta campaments simultanis sobre el recorregut d’una mateixa carretera. La majoria dels campaments van ser desallotjats, però el govern va desestimar entre el 80 i el 90 % de nous projectes de carreteres. «9 ladies» és també una okupació forestal en un bosc celta, d’alta importància arqueològica i natural, on es volia fer una cantera; ara, després de nou anys de lluita han guanyat el judici i han parat les obres de la cantera. Un altre exemple vigent i molt actiu el trobem a Tasmània on el profit econòmic està arrassant la selva, estan talant arbres centenaris per convertir-los en paper de wc. A part de viure i crear al bosc okupat fan accions on es volen talar els arbres, suposant situacions tenses, ja que els treballadors són autònoms endeutats per adquirir la maquinària necessària que defensen fermament, i la lluita esdevé en un pla més personal i cos a cos. A part dels que hem esmentat hi ha més exemples a Bèlgica, Holanda, França, l’Amazònia, etc. Sigui per aturar carreteres, aeroports, canteres, expansió de ciutats, laboratoris, qualsevol símbol del progrés; com també un bosc en si, defensar un espai natural que sobreviu a la barbàrie. Són totes elles motivacions per una okupació forestal.
El de la torre 114 és el primer bosc okupat de la península. Semblances les trobem amb la gent contra el TAV d’Euskadi que van penjar-se dels arbres durant uns dies per intentar frenar les obres, però no per crear un campament ni un espai de vida i convivència (cosa que sí fan amb la campada anual contra el TAV —de 10 a 15 dies de durada— que instal·len cada any en un punt diferent afectat per les obres del tren). També en trobem amb l’okupació dels pobles abandonats per intentar frenar les obres del pantà d’Itoiz, al mateix temps que es creaven nous espais de vida. Al Bosc Okupat AntiMat s’hi troben diferents individualitats unides per la lluita contra la industrialització, algunes són de les mateixes Guilleries, d’altres venen d’altres boscos d’arreu, d’altres s’hi han sumat per l’afinitat de crítica al sistema en general i contra la MAT en particular.
«No estem okupant només per salvar aquest trosset de bosc. No ens queixem de què aquesta infraestructura passi pel costat de casa nostra. El nostre discurs va més enllà». S’okupa la torre 114 a les Guilleries com a Euskal Herria se sabotegen màquines del TAV. Es lluita des dels boscos de Sant Hilari com el MEND actua a Nigèria per defensar el Delta del riu Níger, els mapuches a l’Araucania o el Front d’Alliberament de la Terra ho fa en diversos països del món amb la seva estratègia descentralitzada. És una pràctica més de resistència contra l’actual sistema de domini. «No demanem un soterrement de les línees elèctriques o un recorregut alternatiu. Ho volem impedir, ens hi oposem frontalment».
Per què ocupar els boscos?
Els boscos no tenen portes ni parets, ni panys que s’hagin de rebentar i després tornar a tancar. El bosc és de tothom. Qualsevol persona pot acostar- se al bosc okupat i formar-ne part durant el període que li sembli, una tarda, una setmana, uns mesos... Està sent l’oportunitat per reunir a molta gent diferent però amb una causa comuna. No tothom es pot quedar a viure, però hi ha moltes maneres de col·laborar. La gent del poble (St Hilari Sacalm) els porta menjar, material, o debaten una estona sobre el desenvolupament i la industrialització mentre munten un pont de mico. Hi ha vària gent que forma part del projecte amb implicacions diferents. Es fan assembles espontànies en altres indrets per recolzar la lluita, un sopador a un centre social de Saragossa, algú que fa un cartell, un blog. Hi ha un munt de suport de la gent de la zona o de més enllà
.
És un indret de lluita amb connexió amb què es defensa, abusant el menys possible de la industrialització i de pas molestant les obres de la MAT. La lluita contra la MAT no neix aquí, ja s’han fet manifestacions, accions, recollida de signatures..., però aquí agafa un caire diferent. No es demana, s’impedeix. No es parlamenta, s’han plantat i hi posen el cos per dir NO. No a aquest sistema que abusa de la producció, consum i industrialització; que per definició destrueix tot el què li suposi benefici. No és una lluita contra una empresa en concret o per defensar un bosc. Va més enllà, va contra el sistema que permet que aquesta empresa tali l’arbre per fer la MAT i tot el què aquesta línia elèctrica sustenta. Com ens deien elles: «Plantarle cara al sistema i verle caer». Han aconseguit ser l’altaveu de la lluita anti-MAT en un moment que els ànims estaven de capacaiguda. Quan les torres del tram Sentmenat- Bescanó estan quasi totes instal·lades i amb el cablejat penjat s’ha revifat i visibilitzat el tema. I de moment les obres estan parades a les dues torres properes al campament.
En aquest espai de lluita es conviu, es creen relacions entre les persones amb el medi diferents a què el sistema ens imposa. Es crea un nou model de vida, sense l’esclavatge del treball i dels diners, sinó amb les eines del reciclatge i de l’autogestió, on t’ho fas tot, ets responsable de tot el procés de qualsevol producte.
