Tramuntana Vermella Mail 09/10/2012
Girona (Gironès).-
Representants de les associacions que s'oposen a la línia de
Molt Alta Tensió (MAT), com ara Aprimmat i Alarmat, i veïns de diferents
poblacions han presentar a la Generalitat un centenar d'al·legacions en contra
del traçat de la línia aèria entre Bescanó i Santa Llogaia, després que aquest tram
ja hagi sortit a exposició pública.
El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Canet d'Adri i portaveu
d'Alarmat, Albert Riera, explica que una de les objeccions principals que es
fan al projecte executiu presentat per Red Eléctrica és que aquesta companyia
no ha demostrat que sigui necessària, sinó que s'ha limitat a vincular-la al
tren d'alta velocitat (TAV).
El passat 12 de setembre, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava el
nou projecte de la MAT en el tram de Bescanó a Santa Llogaia d’Alguema.
Red
Eléctrica ja havia presentat el 2008 un projecte per a aquest tram però el va haver
de modificar després del període d'exposició pública, quan va rebre nombroses
al·legacions.
Segons reconeix el portaveu de l'associació ALARMAT, Albert Riera, en
alguns casos ara la línia passa més lluny de les cases però aquests canvis no
són suficients i mantenen que la MAT no és necessària. Per mostrar el rebuig a
aquesta infraestructura, aquest matí han presentat un centenar d'al·legacions
davant la Generalitat. Riera ha explicat que les al·legacions són tant de
particulars com d'altres associacions. A les al·legacions, es destaca que Red
Eléctrica no ha justificat la necessitat de la línia i que s'han excedit
terminis en la tramitació de la línia, entre d'altres. Per tant, demanen a la
Generalitat que no autoritzi el projecte. Riera ha remarcat que Red Eléctrica
no ha presentat cap estudi per justificar per què cal la línia -més enllà de
dir que era necessària per l'arribada del TAV- i ha mostrat la publicació del
BOE del 29 de juliol del 2011 on així es recull. Per això, considera que hi ha
hagut "irregularitats" en la tramitació de la línia i demana que
s'aturi el projecte. La voluntat de plataformes com l'ALARMAT és aconseguir que
la MAT no sigui una realitat però també tenen un segon objectiu de mínims. Si
no aconsegueixen aturar les obres, volen que la línia passi soterrada com sí ho
farà al tram transfronterer.
El portaveu també ha avançat que, si s'esgota la via administrativa i no
aturen la MAT, aniran "on calgui" per aconseguir que no es faci. Per
això, ha indicat que no descarten portar el tema davant la justícia.
Els contraris a la MAT argumenten la inexistència d'un debat públic previ i
la manca d'un estudi d'alternatives. Riera va advertir que, un cop esgotat el
procés administratiu, s'iniciarà la via judicial, tot i ser conscients que
aquest pas no aturarà les obres si el Ministeri de Medi Ambient les declara
d'utilitat pública. Si bé els opositors a aquest tram de la MAT voldrien que el
projecte no s'executés, estarien disposats a acceptar, “com a mal menor”, i
segons paraules de Riera, que es fes de forma soterrada. El diputat de
Solidaritat al Parlament Toni Strubell va donar suport ahir als contraris a la
MAT.
Precisament, es confirma que el tram de la línia de molt alta tensió (MAT)
entre Baixàs i Santa Llogaia d'Alguema començarà a funcionar a partir del 2014.
L'acord sobre la interconnexió elèctrica és un dels assolits en la cimera
bilateral celebrada a París, on el president del Govern espanyol, Mariano
Rajoy, s’ha reunit amb el seu homòleg francès, François Hollande. A la trobada
també hi han participar els ministres d'Afers Estrangers, Interior, Foment,
Indústria i Agricultura. Rajoy afirma que les tasques de construcció de la
interconnexió “avancen satisfactòriament”.
Per la seva banda, el president francès, François Hollande, recorda que la
interconnexió es fa mitjançant un tram subterrani “i, per tant, sense
conseqüències per al medi ambient i per a les poblacions locals”.
Precisament, la setmana passada van començar a arribar els transformadors
que es col·locaran a Santa Llogaia d’Alguema. Són set aparells, de 300 tones
cadascun i fabricats per Siemens a Alemanya, i que van arribant, primer en
vaixell fins al port de Barcelona, després en tren fins a Vilamalla, i des
d'allà en camió fins a Santa Llogaia.
Les infraestructures són, juntament amb l'energia, eixos principals de la
cimera de París. També es va parlar de l'entrada en funcionament del tren
d'alta velocitat (TAV).