Des dels boscos s´atura a la MAT
Una ocupació forestal impedeix l´execució del megaprojecte
Marc Gavaldà (Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli)
En una ombrívola clariana d´una abetosa de Les Guilleries, s´arrauleixen vora el foc una quinzena d´activistes. Sobre dos pams de neu escalfen una cassola, mentre altrescompanys espolsen les plataformes que han construït a 10 metres d´altura per evitar ser desallotjats. L´indret, situat a pocs kilòmetres del Coll de Ravell, al municipi de Sant Hilari de Sacalm (comarca de la Selva) hauria de subjectar els pivots de la torre 114 de la discutida línia de Molt Alta Tensió.[1]
Des del passat 17 d´octubre, un grup de joves ha acudit a la cita de la resistència a un projecte controvertit que, malgrat l´oposició institucional dels ajuntaments afectats pel traçat i de vàries plataformes ciutadanes que s´han manifestat pels carrers de Girona i Barcelona, ha trepitjat, formigonera en mà, el territori per deixar traçat una línia de 400.00 Volts que conectaria els mercats elèctrics europeus.
La teranyina de la MAT
L´interconexió de les xarxes elèctriques espanyola i francesa és un ambiciós projecte que persegueixen tant els governs com les grans companyies privades per ampliar mercats i projectar el seu poder cap a països emergents del Sud. Marroc seria un d´aquests països, on l´any 1997 ja es va construir amb la implacable repressió al poble mobilitzat de Tarifa, un cable submarí de 400.000 V reversible amb l´objectiu de vendre en un primer estadi electricitat a un país on les condicions laborals són més competitives per les indústries que relocalitzen la seva producció allà on paguen menys als treballadors. La reversibilitat de l´esmentada línia es deu a la possibilitat que en pocs anys funcionin al Magreb una dotzena de nuclears amb tecnologia francesa i passin de ser receptors a emissors d´energia cap als països europeus que per cert, llurs centrals nuclears ja s´esquerden per haver sobrepassat el temps de vida útil.
Per altra banda, la interconnexió europea de molt alt voltatge perpetua un model energètic centralitzat en grans subestacions transformadores suposant un greu entrebanc a la transició cap a la implantació d´energies netes a petita escala. La MAT no és només un cable elevat a 100 metres d´altura. És una immensa barricada on s´atrinxeren les grans corporacions energètiques per no perdre el seu nociu monopoli en un futur. El clima i la seguretat energètica en temps d´esgotament de recursos poden esperar, ens diuen els gerents privats i el seu sèquit de polítics clientelars (Ja fa anys, que s´ha visibilitzat el fenòmen de portes giratòries, on càrrecs públics i privats intercanvien butaques en cada període electoral).
Tumors i guspires
Les línies d´alta tensió generen radiacions electromagnètiques que originen canvis bioquímics en els teixits animals.[2] La causa d´aquests canvis són els ions que procedeixen dels camps electromagnètics que interfereixen la síntesi dels àcids DNA i RNA. Les alteracions en aquestes dues proteïnes tenen com a conseqüència l´aparició de tumors cancerígens. Per això, es grans companyies asseguradores del nostre país, no incluen, de del 1993, la cobertura dels riscs biològics produïts per camps electromagnètics.
L`any 1979, un estudi de la Universitat de Colorado (EEUU), elaborat pels sociòlegs Nancy Wertheimer i De Leeper, va demostrar la influència de l´alta tensió en la possibilitat de desenvolupar leucèmia als nens, arribant a la conclusió de què el nivell de risc era superior més de dos vegades al normal.
A Suècia, l´institut Karolinska i la Junta Nacional per al Desenvolupament Industrial i Tècnic, feren un seguiment a mig milió de persones , en un període de 25 anys, entre 1960 i 1985. En aquest estudi, es van tenir en compte les cases situades a menys de 325 metres de les linies de 220 i 440 Kv. El resultat va indicar un agument de casos de lucèmies i tumors cerebrals, establint una relació directa amb la proximitat de les línies dl´alta tensió.
A part del penetrant impacte visual i ambiental, no s´ha de menysprear que el 10% de les causes d´incendi reconegudes són provocats per guspires de les línies d´alta tensió i que un ample 35% dels incendis es deuen a causes desconegudes. No cal cabilar gaire per entendre les raons que motiven a les companyies elèctriques a no adjudicar-se la responsabilitat d´un foc...
Un activisme d´altura
“Des d´ací, des dels boscos on s´han organitzat maquis i rebels, convoquem als que la MAT els treu la son”. Amb un comunicat breu però contundent, aquests joves d´ideals quixotescs, es presentaven en societat elevant uns graus l´escalfor de la resistència social a la MAT. Imitant companys anònims del País Vasc, que aquesta tardor van obstaculitzar amb els mateixos mètodes les obres del Tren d´AltaVelocitat, una colla de catalans i activistes vinguts d´altres campaments arboris d´Europa han aconseguit aturar l´imparable construcció de torres i cables. Armats de cordes i mosquetons han teixit una teranyina de ponts de mico que comuniquen per l´aire quinze plataformes. La seva proposta s´assenta en resistir comunalment davant l´evident avaç de la MAT.
“Seguim tenint la confiança de que quan la força dels pobles reviu i la desobediència es posa en pràctica, es pot impedir l´arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió”.[3]
I el seu exemple ha contagiat l´esperança entre els que encara creiem que s´ha de girar la truita abans de que socarrimi l´ou.
[1] “Es queden a viure dlat dels arbres per aturar les obres de la línia de la MAT”, Directa, Nº 157 (21/11/2009)
[2] Dades citades a Plataforma Unitària contra l´Autopista Elèctrica, Una amenaça pel futur del Pallars, dossier, La Pobla de Segur, 1997
[3] Més informació : http://desdelsboscos.blogspot.com
