Després del dossier central i l'entrevista a En Veu Alta, la històrica publicació El Pèsol Negre (pots descarregarte'l aquí), en el seu número 46, ens ofereix també unes pàgines centrals sobre la lluita contra la MAT. Allà es recullen un text explicatiu sobre la MAT, fragments de textos i comunicats, un text sobre l'ocupació (que reproduïm a continuació), noms i cognoms d'empreses i sub-contrates que construeixen la línia, i una entrevista a la contraportada amb un membre de la Plataforma no a la MAT.
Plantar-se enfilades als arbres
Arreu del planeta hi ha experiènciessemblants al Bosc Okupat AntiMat. Alguns dels referents es troben per
exemple a Anglaterra, on a mitjans dels anys noranta hi havia trenta campaments simultanis sobre el recorregut d’una mateixa carretera. La majoria dels campaments van ser desallotjats, però el govern va desestimar entre el 80 i el 90 % de nous projectes de carreteres. «9 ladies» és també una okupació forestal en un bosc celta, d’alta importància arqueològica i natural, on es volia fer una cantera; ara, després de nou anys de lluita han guanyat el judici i han parat les obres de la cantera. Un altre exemple vigent i molt actiu el trobem a Tasmània on el profit econòmic està arrassant la selva, estan talant arbres centenaris per convertir-los en paper de wc. A part de viure i crear al bosc okupat fan accions on es volen talar els arbres, suposant situacions tenses, ja que els treballadors són autònoms endeutats per adquirir la maquinària necessària que defensen fermament, i la lluita esdevé en un pla més personal i cos a cos. A part dels que hem esmentat hi ha més exemples a Bèlgica, Holanda, França, l’Amazònia, etc. Sigui per aturar carreteres, aeroports, canteres, expansió de ciutats, laboratoris, qualsevol símbol del progrés; com també un bosc en si, defensar un espai natural que sobreviu a la barbàrie. Són totes elles motivacions per una okupació forestal.
El de la torre 114 és el primer bosc okupat de la península. Semblances les trobem amb la gent contra el TAV d’Euskadi que van penjar-se dels arbres durant uns dies per intentar frenar les obres, però no per crear un campament ni un espai de vida i convivència (cosa que sí fan amb la campada anual contra el TAV —de 10 a 15 dies de durada— que instal·len cada any en un punt diferent afectat per les obres del tren). També en trobem amb l’okupació dels pobles abandonats per intentar frenar les obres del pantà d’Itoiz, al mateix temps que es creaven nous espais de vida. Al Bosc Okupat AntiMat s’hi troben diferents individualitats unides per la lluita contra la industrialització, algunes són de les mateixes Guilleries, d’altres venen d’altres boscos d’arreu, d’altres s’hi han sumat per l’afinitat de crítica al sistema en general i contra la MAT en particular.
«No estem okupant només per salvar aquest trosset de bosc. No ens queixem de què aquesta infraestructura passi pel costat de casa nostra. El nostre discurs va més enllà». S’okupa la torre 114 a les Guilleries com a Euskal Herria se sabotegen màquines del TAV. Es lluita des dels boscos de Sant Hilari com el MEND actua a Nigèria per defensar el Delta del riu Níger, els mapuches a l’Araucania o el Front d’Alliberament de la Terra ho fa en diversos països del món amb la seva estratègia descentralitzada. És una pràctica més de resistència contra l’actual sistema de domini. «No demanem un soterrement de les línees elèctriques o un recorregut alternatiu. Ho volem impedir, ens hi oposem frontalment».
Per què ocupar els boscos?
Els boscos no tenen portes ni parets, ni panys que s’hagin de rebentar i després tornar a tancar. El bosc és de tothom. Qualsevol persona pot acostar- se al bosc okupat i formar-ne part durant el període que li sembli, una tarda, una setmana, uns mesos... Està sent l’oportunitat per reunir a molta gent diferent però amb una causa comuna. No tothom es pot quedar a viure, però hi ha moltes maneres de col·laborar. La gent del poble (St Hilari Sacalm) els porta menjar, material, o debaten una estona sobre el desenvolupament i la industrialització mentre munten un pont de mico. Hi ha vària gent que forma part del projecte amb implicacions diferents. Es fan assembles espontànies en altres indrets per recolzar la lluita, un sopador a un centre social de Saragossa, algú que fa un cartell, un blog. Hi ha un munt de suport de la gent de la zona o de més enllà
.
És un indret de lluita amb connexió amb què es defensa, abusant el menys possible de la industrialització i de pas molestant les obres de la MAT. La lluita contra la MAT no neix aquí, ja s’han fet manifestacions, accions, recollida de signatures..., però aquí agafa un caire diferent. No es demana, s’impedeix. No es parlamenta, s’han plantat i hi posen el cos per dir NO. No a aquest sistema que abusa de la producció, consum i industrialització; que per definició destrueix tot el què li suposi benefici. No és una lluita contra una empresa en concret o per defensar un bosc. Va més enllà, va contra el sistema que permet que aquesta empresa tali l’arbre per fer la MAT i tot el què aquesta línia elèctrica sustenta. Com ens deien elles: «Plantarle cara al sistema i verle caer». Han aconseguit ser l’altaveu de la lluita anti-MAT en un moment que els ànims estaven de capacaiguda. Quan les torres del tram Sentmenat- Bescanó estan quasi totes instal·lades i amb el cablejat penjat s’ha revifat i visibilitzat el tema. I de moment les obres estan parades a les dues torres properes al campament.
En aquest espai de lluita es conviu, es creen relacions entre les persones amb el medi diferents a què el sistema ens imposa. Es crea un nou model de vida, sense l’esclavatge del treball i dels diners, sinó amb les eines del reciclatge i de l’autogestió, on t’ho fas tot, ets responsable de tot el procés de qualsevol producte.
Mostrando entradas con la etiqueta textos sobre la ocupación. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta textos sobre la ocupación. Mostrar todas las entradas
jueves, 18 de marzo de 2010
domingo, 7 de marzo de 2010
Article de la revista "Natura i aventura" (Català)
Des dels boscos s´atura a la MAT
Una ocupació forestal impedeix l´execució del megaprojecte
Marc Gavaldà (Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli)
En una ombrívola clariana d´una abetosa de Les Guilleries, s´arrauleixen vora el foc una quinzena d´activistes. Sobre dos pams de neu escalfen una cassola, mentre altrescompanys espolsen les plataformes que han construït a 10 metres d´altura per evitar ser desallotjats. L´indret, situat a pocs kilòmetres del Coll de Ravell, al municipi de Sant Hilari de Sacalm (comarca de la Selva) hauria de subjectar els pivots de la torre 114 de la discutida línia de Molt Alta Tensió.[1]
Des del passat 17 d´octubre, un grup de joves ha acudit a la cita de la resistència a un projecte controvertit que, malgrat l´oposició institucional dels ajuntaments afectats pel traçat i de vàries plataformes ciutadanes que s´han manifestat pels carrers de Girona i Barcelona, ha trepitjat, formigonera en mà, el territori per deixar traçat una línia de 400.00 Volts que conectaria els mercats elèctrics europeus.
La teranyina de la MAT
L´interconexió de les xarxes elèctriques espanyola i francesa és un ambiciós projecte que persegueixen tant els governs com les grans companyies privades per ampliar mercats i projectar el seu poder cap a països emergents del Sud. Marroc seria un d´aquests països, on l´any 1997 ja es va construir amb la implacable repressió al poble mobilitzat de Tarifa, un cable submarí de 400.000 V reversible amb l´objectiu de vendre en un primer estadi electricitat a un país on les condicions laborals són més competitives per les indústries que relocalitzen la seva producció allà on paguen menys als treballadors. La reversibilitat de l´esmentada línia es deu a la possibilitat que en pocs anys funcionin al Magreb una dotzena de nuclears amb tecnologia francesa i passin de ser receptors a emissors d´energia cap als països europeus que per cert, llurs centrals nuclears ja s´esquerden per haver sobrepassat el temps de vida útil.
Per altra banda, la interconnexió europea de molt alt voltatge perpetua un model energètic centralitzat en grans subestacions transformadores suposant un greu entrebanc a la transició cap a la implantació d´energies netes a petita escala. La MAT no és només un cable elevat a 100 metres d´altura. És una immensa barricada on s´atrinxeren les grans corporacions energètiques per no perdre el seu nociu monopoli en un futur. El clima i la seguretat energètica en temps d´esgotament de recursos poden esperar, ens diuen els gerents privats i el seu sèquit de polítics clientelars (Ja fa anys, que s´ha visibilitzat el fenòmen de portes giratòries, on càrrecs públics i privats intercanvien butaques en cada període electoral).
Tumors i guspires
Les línies d´alta tensió generen radiacions electromagnètiques que originen canvis bioquímics en els teixits animals.[2] La causa d´aquests canvis són els ions que procedeixen dels camps electromagnètics que interfereixen la síntesi dels àcids DNA i RNA. Les alteracions en aquestes dues proteïnes tenen com a conseqüència l´aparició de tumors cancerígens. Per això, es grans companyies asseguradores del nostre país, no incluen, de del 1993, la cobertura dels riscs biològics produïts per camps electromagnètics.
L`any 1979, un estudi de la Universitat de Colorado (EEUU), elaborat pels sociòlegs Nancy Wertheimer i De Leeper, va demostrar la influència de l´alta tensió en la possibilitat de desenvolupar leucèmia als nens, arribant a la conclusió de què el nivell de risc era superior més de dos vegades al normal.
A Suècia, l´institut Karolinska i la Junta Nacional per al Desenvolupament Industrial i Tècnic, feren un seguiment a mig milió de persones , en un període de 25 anys, entre 1960 i 1985. En aquest estudi, es van tenir en compte les cases situades a menys de 325 metres de les linies de 220 i 440 Kv. El resultat va indicar un agument de casos de lucèmies i tumors cerebrals, establint una relació directa amb la proximitat de les línies dl´alta tensió.
A part del penetrant impacte visual i ambiental, no s´ha de menysprear que el 10% de les causes d´incendi reconegudes són provocats per guspires de les línies d´alta tensió i que un ample 35% dels incendis es deuen a causes desconegudes. No cal cabilar gaire per entendre les raons que motiven a les companyies elèctriques a no adjudicar-se la responsabilitat d´un foc...
Un activisme d´altura
“Des d´ací, des dels boscos on s´han organitzat maquis i rebels, convoquem als que la MAT els treu la son”. Amb un comunicat breu però contundent, aquests joves d´ideals quixotescs, es presentaven en societat elevant uns graus l´escalfor de la resistència social a la MAT. Imitant companys anònims del País Vasc, que aquesta tardor van obstaculitzar amb els mateixos mètodes les obres del Tren d´AltaVelocitat, una colla de catalans i activistes vinguts d´altres campaments arboris d´Europa han aconseguit aturar l´imparable construcció de torres i cables. Armats de cordes i mosquetons han teixit una teranyina de ponts de mico que comuniquen per l´aire quinze plataformes. La seva proposta s´assenta en resistir comunalment davant l´evident avaç de la MAT.
“Seguim tenint la confiança de que quan la força dels pobles reviu i la desobediència es posa en pràctica, es pot impedir l´arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió”.[3]
I el seu exemple ha contagiat l´esperança entre els que encara creiem que s´ha de girar la truita abans de que socarrimi l´ou.
[1] “Es queden a viure dlat dels arbres per aturar les obres de la línia de la MAT”, Directa, Nº 157 (21/11/2009)
[2] Dades citades a Plataforma Unitària contra l´Autopista Elèctrica, Una amenaça pel futur del Pallars, dossier, La Pobla de Segur, 1997
[3] Més informació : http://desdelsboscos.blogspot.com
Una ocupació forestal impedeix l´execució del megaprojecte
Marc Gavaldà (Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli)
En una ombrívola clariana d´una abetosa de Les Guilleries, s´arrauleixen vora el foc una quinzena d´activistes. Sobre dos pams de neu escalfen una cassola, mentre altrescompanys espolsen les plataformes que han construït a 10 metres d´altura per evitar ser desallotjats. L´indret, situat a pocs kilòmetres del Coll de Ravell, al municipi de Sant Hilari de Sacalm (comarca de la Selva) hauria de subjectar els pivots de la torre 114 de la discutida línia de Molt Alta Tensió.[1]
Des del passat 17 d´octubre, un grup de joves ha acudit a la cita de la resistència a un projecte controvertit que, malgrat l´oposició institucional dels ajuntaments afectats pel traçat i de vàries plataformes ciutadanes que s´han manifestat pels carrers de Girona i Barcelona, ha trepitjat, formigonera en mà, el territori per deixar traçat una línia de 400.00 Volts que conectaria els mercats elèctrics europeus.
La teranyina de la MAT
L´interconexió de les xarxes elèctriques espanyola i francesa és un ambiciós projecte que persegueixen tant els governs com les grans companyies privades per ampliar mercats i projectar el seu poder cap a països emergents del Sud. Marroc seria un d´aquests països, on l´any 1997 ja es va construir amb la implacable repressió al poble mobilitzat de Tarifa, un cable submarí de 400.000 V reversible amb l´objectiu de vendre en un primer estadi electricitat a un país on les condicions laborals són més competitives per les indústries que relocalitzen la seva producció allà on paguen menys als treballadors. La reversibilitat de l´esmentada línia es deu a la possibilitat que en pocs anys funcionin al Magreb una dotzena de nuclears amb tecnologia francesa i passin de ser receptors a emissors d´energia cap als països europeus que per cert, llurs centrals nuclears ja s´esquerden per haver sobrepassat el temps de vida útil.
Per altra banda, la interconnexió europea de molt alt voltatge perpetua un model energètic centralitzat en grans subestacions transformadores suposant un greu entrebanc a la transició cap a la implantació d´energies netes a petita escala. La MAT no és només un cable elevat a 100 metres d´altura. És una immensa barricada on s´atrinxeren les grans corporacions energètiques per no perdre el seu nociu monopoli en un futur. El clima i la seguretat energètica en temps d´esgotament de recursos poden esperar, ens diuen els gerents privats i el seu sèquit de polítics clientelars (Ja fa anys, que s´ha visibilitzat el fenòmen de portes giratòries, on càrrecs públics i privats intercanvien butaques en cada període electoral).
Tumors i guspires
Les línies d´alta tensió generen radiacions electromagnètiques que originen canvis bioquímics en els teixits animals.[2] La causa d´aquests canvis són els ions que procedeixen dels camps electromagnètics que interfereixen la síntesi dels àcids DNA i RNA. Les alteracions en aquestes dues proteïnes tenen com a conseqüència l´aparició de tumors cancerígens. Per això, es grans companyies asseguradores del nostre país, no incluen, de del 1993, la cobertura dels riscs biològics produïts per camps electromagnètics.
L`any 1979, un estudi de la Universitat de Colorado (EEUU), elaborat pels sociòlegs Nancy Wertheimer i De Leeper, va demostrar la influència de l´alta tensió en la possibilitat de desenvolupar leucèmia als nens, arribant a la conclusió de què el nivell de risc era superior més de dos vegades al normal.
A Suècia, l´institut Karolinska i la Junta Nacional per al Desenvolupament Industrial i Tècnic, feren un seguiment a mig milió de persones , en un període de 25 anys, entre 1960 i 1985. En aquest estudi, es van tenir en compte les cases situades a menys de 325 metres de les linies de 220 i 440 Kv. El resultat va indicar un agument de casos de lucèmies i tumors cerebrals, establint una relació directa amb la proximitat de les línies dl´alta tensió.
A part del penetrant impacte visual i ambiental, no s´ha de menysprear que el 10% de les causes d´incendi reconegudes són provocats per guspires de les línies d´alta tensió i que un ample 35% dels incendis es deuen a causes desconegudes. No cal cabilar gaire per entendre les raons que motiven a les companyies elèctriques a no adjudicar-se la responsabilitat d´un foc...
Un activisme d´altura
“Des d´ací, des dels boscos on s´han organitzat maquis i rebels, convoquem als que la MAT els treu la son”. Amb un comunicat breu però contundent, aquests joves d´ideals quixotescs, es presentaven en societat elevant uns graus l´escalfor de la resistència social a la MAT. Imitant companys anònims del País Vasc, que aquesta tardor van obstaculitzar amb els mateixos mètodes les obres del Tren d´AltaVelocitat, una colla de catalans i activistes vinguts d´altres campaments arboris d´Europa han aconseguit aturar l´imparable construcció de torres i cables. Armats de cordes i mosquetons han teixit una teranyina de ponts de mico que comuniquen per l´aire quinze plataformes. La seva proposta s´assenta en resistir comunalment davant l´evident avaç de la MAT.
“Seguim tenint la confiança de que quan la força dels pobles reviu i la desobediència es posa en pràctica, es pot impedir l´arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió”.[3]
I el seu exemple ha contagiat l´esperança entre els que encara creiem que s´ha de girar la truita abans de que socarrimi l´ou.
[1] “Es queden a viure dlat dels arbres per aturar les obres de la línia de la MAT”, Directa, Nº 157 (21/11/2009)
[2] Dades citades a Plataforma Unitària contra l´Autopista Elèctrica, Una amenaça pel futur del Pallars, dossier, La Pobla de Segur, 1997
[3] Més informació : http://desdelsboscos.blogspot.com
sábado, 6 de marzo de 2010
Text entregat als treballadors/es de REE/Texto repartido a lxs trabajadorxs de REE
Català
Avui baixem dels boscos, de la ocupació forestal de la torre 114, sortim dels barris, de les nostres feines o dels nostres pobles. Volem denunciar REE, al senyor Atienza i tot el "tinglado" que aquesta gran empresa té muntat i que signifiquen tantes i tantes coses per aquells que el pateixen.
Potser us ha sobtat que entrem avui aquí per entregar-vos aquest pamflet. Potser fins i tot esteu més o menys d'acord amb la gent que rebutja la MAT. També podeu comentar de forma raonada que el vostre treball no té res a veure amb tot això.
Totes les grans empreses, i el capitalisme en general, funciona com una màquina. Què vol dir això? Entre d'altres coses que tan se val qui faci la feina, les persones no són persones si no engranatges d'aquesta màquina. Els humans no importem, el que importa és el resultat final, en aquest cas els beneficis. I el que se'n deriva és la destrucció.
El que tu estiguis pitjant uns botons a l'ordinador, juntament amb milers d'altres operacions, arriba fins a llocs que no podem imaginar. Qui relacionaria un clic amb la destrucció d'un bosc, desallotjaments forçosos o amb la forma de vida rural? Desgraciadament així funciona la cosa. El vostre treball significa això en el cas de la MAT.
Com hem dit, la màquina és independent de les persones que la fan funcionar. —Però si això és així, què més dóna que sigui jo qui pitgi el botó?— Gairebé tothom que treballa ho fa dins aquesta màquina, per tant no ens podem oposar únicament a una certa empresa (en aquest cas vosaltres, REE) si no que anem més enllà i ens oposem i critiquem el sistema en general, a la manera com està muntada aquesta societat, a aquells que s'enriqueixen amb la destrucció i aquells que ens han venut que aquesta és la millor manera de que la societat funcioni i progressi.
La resistència contra la MAT porta ja molts anys,l'ocupació forestal més de 4 mesos...seguirem lluitant fins el final!
Castellano
Hoy bajamos de los bosques, de la ocupación de la torre 114, salimos de nuestros barrios, de nuestros trabajos, de nuestros pueblos. Queremos denunciar a REE, al señor Atienza y todo el tinglado que esta gran empresa tiene montado y que significa tantas y tantas cosas para aquellos que lo sufren.
Quizá os haya sorprendido que entremos aquí para entregaros este panfleto. Quizá incluso estáis más o menos de acuerdo con la gente que rechaza la MAT. También podéis comentar de forma razonada que vuestro trabajo no tiene nada que ver con todo esto.
Todas las grandes empresas, y el capitalismo en general, funcionan como una máquina. ¿Qué significa esto? Entre otras cosas que no importa quién haga el trabajo, que las personas no son personas sino engranajes de esa máquina. Los humanos no importan, lo que importa es el resultado final, en este caso los beneficios. Y lo que se deriva de ello es la destrucción.
El que estés apretando botones en el ordenador, junto con miles de otras operaciones, supone cosas que no puedes ni imaginar. ¿Quién relacionaría un clic con la destrucción de un bosque, con desalojos forzosos o el fin de la vida rural? Desgraciadamente así funciona la cosa. Esto es lo que supone vuestro trabajo en el caso de la MAT.
Como hemos dicho, la máquina es independiente de las personas que la hacen funcionar. ─Pero si esto es así, ¿qué importa el que sea yo quién pulse las teclas?─ Casi todas las personas que trabajan lo hacen dentro de esta máquina, y por lo tanto no nos podemos conformar con la crítica a una sola empresa (en este caso vosotrxs, REE) si no que vamos más allá y nos oponemos y criticamos al sistema en general, a la forma en que está montada esta sociedad, a aquellxs que se enriquecen con la destrucción y aquellxs que nos han vendido que esta es la mejor forma para que la sociedad funcione y progrese.
La resistencia contra la MAT ya lleva muchos años a sus espaldas, la ocupación forestal ya más de 4 meses... ¡seguiremos luchando hasta el final!
Avui baixem dels boscos, de la ocupació forestal de la torre 114, sortim dels barris, de les nostres feines o dels nostres pobles. Volem denunciar REE, al senyor Atienza i tot el "tinglado" que aquesta gran empresa té muntat i que signifiquen tantes i tantes coses per aquells que el pateixen.
Potser us ha sobtat que entrem avui aquí per entregar-vos aquest pamflet. Potser fins i tot esteu més o menys d'acord amb la gent que rebutja la MAT. També podeu comentar de forma raonada que el vostre treball no té res a veure amb tot això.
Totes les grans empreses, i el capitalisme en general, funciona com una màquina. Què vol dir això? Entre d'altres coses que tan se val qui faci la feina, les persones no són persones si no engranatges d'aquesta màquina. Els humans no importem, el que importa és el resultat final, en aquest cas els beneficis. I el que se'n deriva és la destrucció.
El que tu estiguis pitjant uns botons a l'ordinador, juntament amb milers d'altres operacions, arriba fins a llocs que no podem imaginar. Qui relacionaria un clic amb la destrucció d'un bosc, desallotjaments forçosos o amb la forma de vida rural? Desgraciadament així funciona la cosa. El vostre treball significa això en el cas de la MAT.
Com hem dit, la màquina és independent de les persones que la fan funcionar. —Però si això és així, què més dóna que sigui jo qui pitgi el botó?— Gairebé tothom que treballa ho fa dins aquesta màquina, per tant no ens podem oposar únicament a una certa empresa (en aquest cas vosaltres, REE) si no que anem més enllà i ens oposem i critiquem el sistema en general, a la manera com està muntada aquesta societat, a aquells que s'enriqueixen amb la destrucció i aquells que ens han venut que aquesta és la millor manera de que la societat funcioni i progressi.
La resistència contra la MAT porta ja molts anys,l'ocupació forestal més de 4 mesos...seguirem lluitant fins el final!
Castellano
Hoy bajamos de los bosques, de la ocupación de la torre 114, salimos de nuestros barrios, de nuestros trabajos, de nuestros pueblos. Queremos denunciar a REE, al señor Atienza y todo el tinglado que esta gran empresa tiene montado y que significa tantas y tantas cosas para aquellos que lo sufren.
Quizá os haya sorprendido que entremos aquí para entregaros este panfleto. Quizá incluso estáis más o menos de acuerdo con la gente que rechaza la MAT. También podéis comentar de forma razonada que vuestro trabajo no tiene nada que ver con todo esto.
Todas las grandes empresas, y el capitalismo en general, funcionan como una máquina. ¿Qué significa esto? Entre otras cosas que no importa quién haga el trabajo, que las personas no son personas sino engranajes de esa máquina. Los humanos no importan, lo que importa es el resultado final, en este caso los beneficios. Y lo que se deriva de ello es la destrucción.
El que estés apretando botones en el ordenador, junto con miles de otras operaciones, supone cosas que no puedes ni imaginar. ¿Quién relacionaría un clic con la destrucción de un bosque, con desalojos forzosos o el fin de la vida rural? Desgraciadamente así funciona la cosa. Esto es lo que supone vuestro trabajo en el caso de la MAT.
Como hemos dicho, la máquina es independiente de las personas que la hacen funcionar. ─Pero si esto es así, ¿qué importa el que sea yo quién pulse las teclas?─ Casi todas las personas que trabajan lo hacen dentro de esta máquina, y por lo tanto no nos podemos conformar con la crítica a una sola empresa (en este caso vosotrxs, REE) si no que vamos más allá y nos oponemos y criticamos al sistema en general, a la forma en que está montada esta sociedad, a aquellxs que se enriquecen con la destrucción y aquellxs que nos han vendido que esta es la mejor forma para que la sociedad funcione y progrese.
La resistencia contra la MAT ya lleva muchos años a sus espaldas, la ocupación forestal ya más de 4 meses... ¡seguiremos luchando hasta el final!
miércoles, 18 de noviembre de 2009
Article per la revista Portaveu de Sant Hilari/Artículo para la revista Portaveu de Sant Hilari
(Català)
Pengem un article publicat en forma de carta a la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Com podeu llegir en aquest comunicat respecte la premsa, ens oposem a treballar amb els mitjans de comunicació comercial. Desprès d'un llarg debat sobre aquest tema, vam decidir publicar aquest article en un mitjà que no és "nostre". El perquè? Primer de tot ressenyar que és un article únic, sense continuïtat. En ell s'anima a la gent del poble a conèixe'ns, i se'ls comunica que tota la comunicació a partir d'ara serà cara a cara, sense intermediaris. I el fet que sigui aquest medi local és una concessió al poble més proper a la ocupació.
L'article:
Fa unes setmanes que una notícia corre pels carrers de Sant Hilari de boca en boca de les seves veïnes. En més o menys mesura, tot el món ha sentit a parlar d’un grup de gent que ha ocupat els boscos, habitant el lloc on es pretén construir la torre 114 de la monstruosa MAT.
Moltes us preguntareu qui som i quines són les nostres intencions i motivacions per penjar-nos als arbres de les Guilleries. Si som gent rara, si estem boges, o si simplement soms idealistes. Doncs bé, som un conjunt d’individualitats, que sense limitacions de banderes ni fronteres ens oposem, no tant sols a la MAT, sinó a tota forma de progrés, en la que aquestes torres en són un exemple.
Hem decidit habitar aquesta clariana perquè volem actuar on el creixement mostra els seus malaltissos símptomes. Perquè no creiem en les autoritats ni en les seves lleis, i perquè no podem ni volem romandre quietes i impassibles davant l’expansió d’un desenvolupament assassí i exterminador, que només és bo per l’interès d’unes poques. Aquest projecte és un projecte obert, i per això des d’aquest setmanari us convidem a col·laborar, participar i implicar-vos. Us convidem a apropar-vos al campament a prendre un cafè o a gaudir d’un àpat amb nosaltres. Necessitem el recolzament de la gent del poble, perquè volem construir noves complicitats i fer camí, i aquest només es pot fer caminant juntes. Pensem que la millor manera és que ens coneguem directament, per tant, aviat estarem als carrers de Sant Hilari difonent informació sobre el què està passant als boscos.
Ens veiem les cares!
(Castellano)
Colgamos un artículo publicado en forma de carta en la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Como podéis leer en este comunicado respecto a la prensa, nos oponemos a trabajar con los medios de comunicación comerciales. Después de un largo debate sobre el tema, decidimos publicar este artículo en un medio que no es "nustro". ¿Por qué? Primeramente destacar que es un artículo único sin continuidad. En él se anima a la gente del pueblo a conocernos, y se les comunica que toda la comunicación a partir de ahora (y como hasta ahora) será cara a cara, sin intermediarios. Destacar también que aparte de este artículo, hay información en varios locales del pueblo, se han pegado carteles y repartido información en mercados. Y el hecho que sea en este medio local es una concesi´´on al pueblo más cercano a la ocupación
El artículo:
Hace unas semanas que una noticia recorre las calles de Sant Hilari de boca en boca de sus vecinas. En mayor o menor mediuda todo el mundo ha oído hablar de un grupo de gente que ha ocupado los bosques, habitando el lugar donde se pretende construir la torre 114 de la monstruosa MAT. Muchas os preguntareis quienes somos y cuales son nuestras intenciones y motivaciones para colgarnos de los árboles de las Guillerías. Sí somos gente rara, sí estamos locas o sí si simplemente somos idealistas. Pues bien, somos un conjunto de individualidades, que sin limitaciones de banderas ni fronteras nos oponemos, no sólo a la MAT, si no a toda forma de progreso, de las que estas torres son sólo un ejemplo.
Hemos decidido habitar este claro porque creemos que la única forma de detener este crecimiento destructivo que se hadado en llamar progreso es actuar directamente allí donde muestra sus enfermizos síntomas. Porque no creemos en las autoriddes ni sus leyes; y porque no podemos, ni queremos permanecer quietas e impasibles ante la expansión de un desarrollo asesino y aniquilador que sólo es bueno para llenar los bolsillos de unas pocas.
Este proyecto es un proyecto abierto, por eso desde este boletín os invitamos a colaborar, participar e implicaros. Os invitamos a que os acerqueis por el campamento a tomar un café o a disfrutar de una comida con nosotras.
Queremos construir nuevas complicidades y hacer camino, y este sólo puede hacerse caminando juntas.
Pensamos que la mejor forma es conocernos directamente, por lo que pronto estaremos en las calles de Sant Hilari difundiendo información sobre lo que ocurre en los bosques.
¡Nos vemos las caras!!
Pengem un article publicat en forma de carta a la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Com podeu llegir en aquest comunicat respecte la premsa, ens oposem a treballar amb els mitjans de comunicació comercial. Desprès d'un llarg debat sobre aquest tema, vam decidir publicar aquest article en un mitjà que no és "nostre". El perquè? Primer de tot ressenyar que és un article únic, sense continuïtat. En ell s'anima a la gent del poble a conèixe'ns, i se'ls comunica que tota la comunicació a partir d'ara serà cara a cara, sense intermediaris. I el fet que sigui aquest medi local és una concessió al poble més proper a la ocupació.
L'article:
Fa unes setmanes que una notícia corre pels carrers de Sant Hilari de boca en boca de les seves veïnes. En més o menys mesura, tot el món ha sentit a parlar d’un grup de gent que ha ocupat els boscos, habitant el lloc on es pretén construir la torre 114 de la monstruosa MAT.
Moltes us preguntareu qui som i quines són les nostres intencions i motivacions per penjar-nos als arbres de les Guilleries. Si som gent rara, si estem boges, o si simplement soms idealistes. Doncs bé, som un conjunt d’individualitats, que sense limitacions de banderes ni fronteres ens oposem, no tant sols a la MAT, sinó a tota forma de progrés, en la que aquestes torres en són un exemple.
Hem decidit habitar aquesta clariana perquè volem actuar on el creixement mostra els seus malaltissos símptomes. Perquè no creiem en les autoritats ni en les seves lleis, i perquè no podem ni volem romandre quietes i impassibles davant l’expansió d’un desenvolupament assassí i exterminador, que només és bo per l’interès d’unes poques. Aquest projecte és un projecte obert, i per això des d’aquest setmanari us convidem a col·laborar, participar i implicar-vos. Us convidem a apropar-vos al campament a prendre un cafè o a gaudir d’un àpat amb nosaltres. Necessitem el recolzament de la gent del poble, perquè volem construir noves complicitats i fer camí, i aquest només es pot fer caminant juntes. Pensem que la millor manera és que ens coneguem directament, per tant, aviat estarem als carrers de Sant Hilari difonent informació sobre el què està passant als boscos.
Ens veiem les cares!
(Castellano)
Colgamos un artículo publicado en forma de carta en la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Como podéis leer en este comunicado respecto a la prensa, nos oponemos a trabajar con los medios de comunicación comerciales. Después de un largo debate sobre el tema, decidimos publicar este artículo en un medio que no es "nustro". ¿Por qué? Primeramente destacar que es un artículo único sin continuidad. En él se anima a la gente del pueblo a conocernos, y se les comunica que toda la comunicación a partir de ahora (y como hasta ahora) será cara a cara, sin intermediarios. Destacar también que aparte de este artículo, hay información en varios locales del pueblo, se han pegado carteles y repartido información en mercados. Y el hecho que sea en este medio local es una concesi´´on al pueblo más cercano a la ocupación
El artículo:
Hace unas semanas que una noticia recorre las calles de Sant Hilari de boca en boca de sus vecinas. En mayor o menor mediuda todo el mundo ha oído hablar de un grupo de gente que ha ocupado los bosques, habitando el lugar donde se pretende construir la torre 114 de la monstruosa MAT. Muchas os preguntareis quienes somos y cuales son nuestras intenciones y motivaciones para colgarnos de los árboles de las Guillerías. Sí somos gente rara, sí estamos locas o sí si simplemente somos idealistas. Pues bien, somos un conjunto de individualidades, que sin limitaciones de banderas ni fronteras nos oponemos, no sólo a la MAT, si no a toda forma de progreso, de las que estas torres son sólo un ejemplo.
Hemos decidido habitar este claro porque creemos que la única forma de detener este crecimiento destructivo que se hadado en llamar progreso es actuar directamente allí donde muestra sus enfermizos síntomas. Porque no creemos en las autoriddes ni sus leyes; y porque no podemos, ni queremos permanecer quietas e impasibles ante la expansión de un desarrollo asesino y aniquilador que sólo es bueno para llenar los bolsillos de unas pocas.
Este proyecto es un proyecto abierto, por eso desde este boletín os invitamos a colaborar, participar e implicaros. Os invitamos a que os acerqueis por el campamento a tomar un café o a disfrutar de una comida con nosotras.
Queremos construir nuevas complicidades y hacer camino, y este sólo puede hacerse caminando juntas.
Pensamos que la mejor forma es conocernos directamente, por lo que pronto estaremos en las calles de Sant Hilari difundiendo información sobre lo que ocurre en los bosques.
¡Nos vemos las caras!!
domingo, 8 de noviembre de 2009
Ocupació forestal o carnaval al bosc? (Català)
Des del blog http://airearbresaiguaanimals.blogspot.com es pot llegir un text d'anàlisi i crítica respecte la ocupació forestal contra la MAT. Llegiu i treieu les vostres conclusions.
A la pàgina del text podeu seguir també les respostes a aquest text.
Ocupació forestal o carnaval al bosc?
El passat 17 d’octubre un grup d’activistes va ocupar un racó del bosc de les Guilleries on s’hauria de construir la futura torre 114 de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) que travessarà de nord a sud el territori a fi d’incrementar la interconnexió elèctrica a través dels Pirineus.
En un manifest difós a la xarxa i en una recent entrevista a la ràdio, els promotors de l’ocupació forestal exposen amb vehemència les seves motivacions i l’esperança que aquesta iniciativa, inspirada en la lluita contra el TAV al País Basc i en altres lluites semblants arreu del món (tree-sitting), arribi a generar noves dinàmiques de resistència i cooperació en els moviments socials del nostre país.
Aquesta acció hauria de tenir el respecte i el suport de tots aquells que encara aspiren a alliberar-se de la tirania del sistema econòmic i de la lògica letal de la civilització. L’actitud d’aquestes poques persones que s’han penjat als arbres és sens dubte més digna que la de la gran majoria que es limita a queixar-se quan veuen la crònica diària de la destrucció al Telenotícies, just abans de canviar el canal.
Això no vol dir, però, que aquestes persones estiguin per sobre de les crítiques. De fet, una vegada coneguda la iniciativa, em sembla que hi ha bons motius per a la crítica. Espero que les següents opinions contribueixin, ni que sigui modestament, a fer avançar la lluita cap a terrenys més fèrtils.
La meva crítica es basa en cinc punts molt senzills (i discutibles, és clar):
1. PERSPECTIVA ANTROPOCÈNTRICA: Bona part de la gent que participa en l’ocupació ho fa per oposició genèrica al sistema econòmic. La MAT no és una preocupació més que circumstancial i convenient per articular una resposta al capitalisme i a les seves conseqüències; al capdavant de les quals estan les conseqüències humanes – en alguns casos fins i tot les personals. Els riscos i els efectes que la MAT té per a la vida del bosc, els animals, les plantes, els rius, la muntanya mateixa, tot això no entra en cap moment en les consideracions dels promotors de l’acció, ni sembla ser tampoc massa important per a la gent que s’ha pujat als arbres (tot i que podria haver excepcions, no ho nego).
2. MANCA D’OBJECTIUS: Fins i tot assumint que “tot està relacionat” (un mantra que serveix sovint per evitar entrar en l’anàlisi en profunditat dels problemes), aquesta ocupació forestal no té uns objectius clars, ni tan sols en tant que acció contra el sistema econòmic (no ja contra la MAT, que els mateixos promotors assumeixen com un objectiu circumstancial). Es tracta, per tant, d’una acció que no es pot guanyar de cap de les maneres. Això ho assumeixen els promotors amb l’excusa que l’oponent és massa fort i que la victòria, en realitat, no és l’important. Però no es pot assumir a priori la derrota sense que l’acció esdevingui una pantomima – o més aviat, com succeïx en aquest cas, l’excusa per a una altre tipus d’objectiu (un que no representa cap amenaça real ni per a la MAT ni per a al sistema econòmic).
3. CONFUSIÓ DE PRIORITATS: Més que desmantellar la civilització, trencar els mecanismes del sistema econòmic, pertorbar la capacitat destructiva del capitalisme, aturar la MAT (tots ells objectius, de més a menys ambiciosos, perfectament legítims), l’autèntic objectiu d’aquesta ocupació forestal sembla ser l’obertura de nous “espais alternatius”, “espais de resistència”, “formes de cooperació”, etc. Això no està malament, però no es pot construir una acció coherent (no parlem ja d’una acció efectiva) sense tenir molt clar que no s’actua per generar cooperació, sinó que es coopera per poder actuar amb més eficàcia i aconseguir els objectius plantejats. Fer-ho d'una altra manera seria com començar la casa dalt de l’arbre fent els nusos per després ficar-hi els travessers de fusta.
4. NOU REDUCTE DEL “ALTERNATIVISME”: El problema de fons, una vegada més, és que s’anteposen les necessitats dels activistes (trobar una socialitat alternativa, un reducte al marge del capitalisme que els permeti expandir-se a nivell personal i comunitari), a les necessitats (i aquí estem parlant de necessitats fonamentals: la supervivència!) que tenen les principals víctimes del sistema. Realment creieu que els ducs o les àligues de les Guilleries, per posar només dues possibles víctimes de la MAT, se’ls en fot el més mínim que aconseguiu crear “nous espais alternatius” gràcies a aquesta acampada? Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de treure les torres, doncs gairebé millor que no hi aneu a construir més estructures! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de donar un bon cop al sistema econòmic que sosté l’explotació i la destrucció, doncs gairebé millor que no hi aneu a cridar i a pertorbar el bosc amb més presència humana! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de començar a desmantellar la civilització, gairebé millor que no hi aneu a omplir el bosc de més civilització! El problema, naturalment, és que un es pot quedar molt més tranquil amb si mateix després d'haver "fet alguna cosa” (sobretot si és una cosa tan espectacular com plantar-se dalt d’un arbre), mentre que fer alguna cosa realment efectiva implica assumir riscos personals i col·lectius importants (molt més importants en tot cas que un desallotjament dels mossos). Però l’autocomplaença (sobretot aquesta autocomplaença “alternativa”) no farà que els arbres de les Guilleries estiguin més protegits, ni ens aproparà ni un centímetre a la fi del capitalisme o al desmantellament de la civilització. Això sí: com més ocupacions forestals (i urbanes) hi hagi, més xarxes socials “alternatives”, més cooperatives “alternatives”, més manifestacions “alternatives”, més locals “alternatius”, més festes “alternatives”, i més de tot “alternatiu”, excepte una veritable alternativa. En el fons, aquest espai “alternatiu” no és més que un espai de convivència amb el sistema; una forma de viure en un racó confortable al marge del capitalisme, quan el que cal en realitat és destruir el sistema; i destruir-lo el més aviat possible. Però és molt més fàcil “obrir espais” (i encara més fàcil criticar a qui obre espais, ho reconec) que tombar una torre elèctrica.
5. DUBTOSOS COMPANYS DE VIATGE: Tot i que els promotors de l’ocupació forestal no provenen de les plataformes veïnals anti-MAT, sí que compten, i amb raó, amb el suport d’una part d’aquests moviments. El problema no és que aquests veïns “emprenyats” donin suport a l’ocupació forestal; el problema és que els ocupants es deixin donar suport per uns moviments que, en línies generals, es mouen per unes motivacions tan poc ètiques. No dubto que, dins de la plataforma anti-MAT, hi hagi gent que s’oposi a la MAT per convicció profunda i que s’oposaria a la MAT encara que passés pel Solsonès, en comptes de davant de casa seva. Ara bé: em sembla evident que les principals preocupacions de molts d’aquests veïns tenen a veure amb 1) l’impacte visual de les torres (els espatllen el “seu” paisatge) i 2) l’impacte econòmic de les torres (els espatllen els “seus” negocis, sobretot de turisme rural). Després s’hi poden afegir tota mena de justificacions per fer bonic. Però m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm sortirien a manifestar-se si la MAT passés per Solsona (tants com solsonencs s’han manifestat contra aquesta MAT, suposo). I ja posats: m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm donarien suport a un moviment que volgués eliminar l’Eix Transversal o ensorrar el túnel de Bracons, unes infraestructures que violen molt més la terra que la MAT. En fi...
Cadascú farà el que cregui convenient; i jo no sóc ningú per treure legitimitat a un intent en el fons tan noble i coratjós com el d’aquesta ocupació forestal. De fet, animaria tothom a passar-se per la torre 114 i conèixer la bona gent que està portant a terme l’acció (insisteixo: són massa pocs els qui actuen en aquest país com per negar-se a veure el valor del que aquestes persones estan fent).
Tan sols dic que l’aire, els arbres, l’aigua i els animals es mereixen alguna cosa més.
A la pàgina del text podeu seguir també les respostes a aquest text.
Ocupació forestal o carnaval al bosc?
El passat 17 d’octubre un grup d’activistes va ocupar un racó del bosc de les Guilleries on s’hauria de construir la futura torre 114 de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) que travessarà de nord a sud el territori a fi d’incrementar la interconnexió elèctrica a través dels Pirineus.
En un manifest difós a la xarxa i en una recent entrevista a la ràdio, els promotors de l’ocupació forestal exposen amb vehemència les seves motivacions i l’esperança que aquesta iniciativa, inspirada en la lluita contra el TAV al País Basc i en altres lluites semblants arreu del món (tree-sitting), arribi a generar noves dinàmiques de resistència i cooperació en els moviments socials del nostre país.
Aquesta acció hauria de tenir el respecte i el suport de tots aquells que encara aspiren a alliberar-se de la tirania del sistema econòmic i de la lògica letal de la civilització. L’actitud d’aquestes poques persones que s’han penjat als arbres és sens dubte més digna que la de la gran majoria que es limita a queixar-se quan veuen la crònica diària de la destrucció al Telenotícies, just abans de canviar el canal.
Això no vol dir, però, que aquestes persones estiguin per sobre de les crítiques. De fet, una vegada coneguda la iniciativa, em sembla que hi ha bons motius per a la crítica. Espero que les següents opinions contribueixin, ni que sigui modestament, a fer avançar la lluita cap a terrenys més fèrtils.
La meva crítica es basa en cinc punts molt senzills (i discutibles, és clar):
1. PERSPECTIVA ANTROPOCÈNTRICA: Bona part de la gent que participa en l’ocupació ho fa per oposició genèrica al sistema econòmic. La MAT no és una preocupació més que circumstancial i convenient per articular una resposta al capitalisme i a les seves conseqüències; al capdavant de les quals estan les conseqüències humanes – en alguns casos fins i tot les personals. Els riscos i els efectes que la MAT té per a la vida del bosc, els animals, les plantes, els rius, la muntanya mateixa, tot això no entra en cap moment en les consideracions dels promotors de l’acció, ni sembla ser tampoc massa important per a la gent que s’ha pujat als arbres (tot i que podria haver excepcions, no ho nego).
2. MANCA D’OBJECTIUS: Fins i tot assumint que “tot està relacionat” (un mantra que serveix sovint per evitar entrar en l’anàlisi en profunditat dels problemes), aquesta ocupació forestal no té uns objectius clars, ni tan sols en tant que acció contra el sistema econòmic (no ja contra la MAT, que els mateixos promotors assumeixen com un objectiu circumstancial). Es tracta, per tant, d’una acció que no es pot guanyar de cap de les maneres. Això ho assumeixen els promotors amb l’excusa que l’oponent és massa fort i que la victòria, en realitat, no és l’important. Però no es pot assumir a priori la derrota sense que l’acció esdevingui una pantomima – o més aviat, com succeïx en aquest cas, l’excusa per a una altre tipus d’objectiu (un que no representa cap amenaça real ni per a la MAT ni per a al sistema econòmic).
3. CONFUSIÓ DE PRIORITATS: Més que desmantellar la civilització, trencar els mecanismes del sistema econòmic, pertorbar la capacitat destructiva del capitalisme, aturar la MAT (tots ells objectius, de més a menys ambiciosos, perfectament legítims), l’autèntic objectiu d’aquesta ocupació forestal sembla ser l’obertura de nous “espais alternatius”, “espais de resistència”, “formes de cooperació”, etc. Això no està malament, però no es pot construir una acció coherent (no parlem ja d’una acció efectiva) sense tenir molt clar que no s’actua per generar cooperació, sinó que es coopera per poder actuar amb més eficàcia i aconseguir els objectius plantejats. Fer-ho d'una altra manera seria com començar la casa dalt de l’arbre fent els nusos per després ficar-hi els travessers de fusta.
4. NOU REDUCTE DEL “ALTERNATIVISME”: El problema de fons, una vegada més, és que s’anteposen les necessitats dels activistes (trobar una socialitat alternativa, un reducte al marge del capitalisme que els permeti expandir-se a nivell personal i comunitari), a les necessitats (i aquí estem parlant de necessitats fonamentals: la supervivència!) que tenen les principals víctimes del sistema. Realment creieu que els ducs o les àligues de les Guilleries, per posar només dues possibles víctimes de la MAT, se’ls en fot el més mínim que aconseguiu crear “nous espais alternatius” gràcies a aquesta acampada? Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de treure les torres, doncs gairebé millor que no hi aneu a construir més estructures! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de donar un bon cop al sistema econòmic que sosté l’explotació i la destrucció, doncs gairebé millor que no hi aneu a cridar i a pertorbar el bosc amb més presència humana! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de començar a desmantellar la civilització, gairebé millor que no hi aneu a omplir el bosc de més civilització! El problema, naturalment, és que un es pot quedar molt més tranquil amb si mateix després d'haver "fet alguna cosa” (sobretot si és una cosa tan espectacular com plantar-se dalt d’un arbre), mentre que fer alguna cosa realment efectiva implica assumir riscos personals i col·lectius importants (molt més importants en tot cas que un desallotjament dels mossos). Però l’autocomplaença (sobretot aquesta autocomplaença “alternativa”) no farà que els arbres de les Guilleries estiguin més protegits, ni ens aproparà ni un centímetre a la fi del capitalisme o al desmantellament de la civilització. Això sí: com més ocupacions forestals (i urbanes) hi hagi, més xarxes socials “alternatives”, més cooperatives “alternatives”, més manifestacions “alternatives”, més locals “alternatius”, més festes “alternatives”, i més de tot “alternatiu”, excepte una veritable alternativa. En el fons, aquest espai “alternatiu” no és més que un espai de convivència amb el sistema; una forma de viure en un racó confortable al marge del capitalisme, quan el que cal en realitat és destruir el sistema; i destruir-lo el més aviat possible. Però és molt més fàcil “obrir espais” (i encara més fàcil criticar a qui obre espais, ho reconec) que tombar una torre elèctrica.
5. DUBTOSOS COMPANYS DE VIATGE: Tot i que els promotors de l’ocupació forestal no provenen de les plataformes veïnals anti-MAT, sí que compten, i amb raó, amb el suport d’una part d’aquests moviments. El problema no és que aquests veïns “emprenyats” donin suport a l’ocupació forestal; el problema és que els ocupants es deixin donar suport per uns moviments que, en línies generals, es mouen per unes motivacions tan poc ètiques. No dubto que, dins de la plataforma anti-MAT, hi hagi gent que s’oposi a la MAT per convicció profunda i que s’oposaria a la MAT encara que passés pel Solsonès, en comptes de davant de casa seva. Ara bé: em sembla evident que les principals preocupacions de molts d’aquests veïns tenen a veure amb 1) l’impacte visual de les torres (els espatllen el “seu” paisatge) i 2) l’impacte econòmic de les torres (els espatllen els “seus” negocis, sobretot de turisme rural). Després s’hi poden afegir tota mena de justificacions per fer bonic. Però m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm sortirien a manifestar-se si la MAT passés per Solsona (tants com solsonencs s’han manifestat contra aquesta MAT, suposo). I ja posats: m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm donarien suport a un moviment que volgués eliminar l’Eix Transversal o ensorrar el túnel de Bracons, unes infraestructures que violen molt més la terra que la MAT. En fi...
Cadascú farà el que cregui convenient; i jo no sóc ningú per treure legitimitat a un intent en el fons tan noble i coratjós com el d’aquesta ocupació forestal. De fet, animaria tothom a passar-se per la torre 114 i conèixer la bona gent que està portant a terme l’acció (insisteixo: són massa pocs els qui actuen en aquest país com per negar-se a veure el valor del que aquestes persones estan fent).
Tan sols dic que l’aire, els arbres, l’aigua i els animals es mereixen alguna cosa més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)